Categoria: No categoritzat (Pàgina 1 de 2)

PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Aquest període de pràctiques ha estat una oportunitat per posar en joc les meves habilitats psicopedagògiques en un context real com es la meva escola. El projecte NIU ha estat molt més que una proposta d’intervenció per unes pràctiques: ha estat un procés viu, flexible i molt vinculat a les necessitats del meu centre i dels alumnes que hi conviuen en ell.

Des de la detecció inicial de necessitats fins a les últimes sessions de feedback amb les tutores dels nens i amb la meva tutora he pogut experimentar el valor de ser partícip d’una proposta única en el temps del meu centre, l’escolta activa i la mirada sistèmica han sigut per a mi l’arrel de tota la implementació. He après que no hi ha maneres de fer  tancades, sinó una capacitat d’adaptació que fan possible acompanyar emocionalment els infants en contextos de vulnerabilitat i adaptar-se en el moment. Tot allò après a les assignatures pren sentit quan una nena et diu: “Quan respiro em calmo” o quan un nen et confessa que ja no li fan por els crits perquè sap què fer amb la ràbia.

M’emporto una experiència professional i humana que m’ha fet créixer com a professional dins de l’escola, m’ha reafirmat vocacionalment creien firmament en el que estava fent i m’ha donat eines  per continuar acompanyant infants des de la mirada psicopedagògica amb toc personal social.

PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Aquesta sessió ha tingut com a objectiu principal fomentar la cohesió grupal i millorar l’autoestima dels infants, dins un context on s’havien detectat constants situacions de menyspreu, burles i manca d’empatia. Davant d’aquest escenari, vaig proposar una dinàmica afectiva: cada infant disposava d’un full amb el seu nom, decorat i penjat a les parets de l’aula. Amb música suau de fons, es van anar desplaçant lliurement per l’aula, escrivint paraules boniques, qualitats positives o records compartits als fulls dels companys. La vaig treballar amb tot el grup classe, ja que la tutora em va fer una demanda tenint en compte els conflictes que hi havia, utilitzant una metodologia vivencial, emocional i cooperativa. L’activitat combinava expressió escrita, moviment lliure i relaxació escoltant música. Al final de l’activitat, es va fer una roda per compartir com s’havien sentit llegint els comentaris rebuts per part dels seus companys i companyes.

La sessió va ser molt emotiva. Al principi, alguns alumnes es mostraven una mica parts, fent bromes i no volien participar però a mesura que es va anant encarant l’activitat van mostrar més predisposició i ganes. Va ser preciós veure com es creava un espai de somriures i afecte, i molts alumnes es mostraven sorpresos i contents en llegir comentaris que no s’esperaven.  Tot i que crec que es una de les millors dinàmiques que he portat a terme, vaig detectar que alguns infants van rebre menys comentaris o de menor qualitat i volia reconduir aquesta situació parlant amb els alumnes, dient comentaris en veu alta..

Pel que fa a l’impacte i la meva valoració, vaig percebre una millora del grup i en les relacions durant els dies posteriors i també m’ho va dir la tutora. El fet que alguns infants verbalitzessin que “no sabien que escriure” mostra la potència de l’activitat i de poder treballar aquests objectius de maneres diferents en altres moments del curs.

PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Aquesta sessió s’ha plantejat com a seguiment de grup i A.M. aquest es un alumne amb dificultats de regulació emocional i forta necessitat d’aprovació per part del grup. El conflicte no només s’ha mantingut, sinó que crec que ha començat a cronificar-se. A.M. continua buscant atenció a través de conductes com insults o empentes, i el grup reacciona generant una barrera defensiva en pinya contra ell, aixó s’ha parlat amb la tutora i hem plantejat aquesta sessió per treballar:

OBJECTIUS

1. Fer seguiment de l’impacte del cercle restauratiu anterior.

2. Acompanyar A.M. a explorar formes més reparadores de trobar afecte en els altres.

Durant la sessió que va ser fora de l’aula i en petit grup, el grup ha expressat obertament el seu cansament davant la repetició de les mateixes actituds del A.M i que aquestes no milloren. La sinceritat d’algunes intervencions ha sigut dura i en alguns cops he hagut de interrompre per parlar de les aportacions constructives. A.M., en un moment d’honestedat emocional, ha esclatat a plorar i ha verbalitzat que no entén per què no volen jugar amb ell si ell “solo quiero tener amigos.

Hem parlat del desig d’aprovació i maneres adequades d’aconseguir l’afecte en els altres. Hem parlat de límits, de les intencions de com fem les coses, de maneres d’aproximar-se, i finalment s’ha proposat redactar unes normes de convivència actualitzades.

Tot i que el conflicte continua aquest moment de pensar i redactar tots junts ha estat interessant. Va ser un instant en què tot el grup va quedar més connectat. A.M. escoltava atentament, molt més calmat, i semblava realment afectat per al moment.

Vaig sortir amb sensacions oposades: per una banda, frustració per veure que el conflicte es resisteix a la millora i que l’actitud dels alumnes es troba en un moment molt enquistat i per l’altra, la satisfacció d’haver generat un espai on han pogut parlar sense trepitjar-se.

La resposta del grup ” pinya ” que ja no tenen paciència amb  A.M., i això fa que la intervenció que hem fet en 3 sessions s’hagi de redirigir millor cap a un treball individual amb ell (enfortint autoestima, autogestió i autocontrol); i de l’altra, amb el grup classe per sostenir una actitud d’escolta i límits cap als altres.

Es fa imprescindible revisar de forma periòdica els acords per donar-los validesa i sentit, i no convertir-los en un document simbòlic sense impacte.

PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Aquesta trobada en petit grup va tenir lloc a fora de l’aula amb els petits de I5, com a objectiu ajudar els infants a prendre consciència del que els agrada i del que els molesta, mitjançant l’expressió plàstica i verbal. Per fer-ho, vam dividir la sessió en dues parts: primer els vaig demanar que dibuixessin alguna cosa que els agrada molt i, després, alguna cosa que els fa enfadar o no els agrada gens. A partir dels dibuixos, vam generar converses per posar paraules a les emocions i començar a identificar situacions de benestar i malestar.

OBJECTIUS PLANTEJATS

• Fomentar l’expressió emocional en els alumnes de I5.

• Acompanyar en la identificació d’emocions bàsiques com l’alegria i la ràbia.

• Promoure la conversa entre iguals.

• Crear un espai segur per compartir vivències amb respecte.

REFLEXIONS

Aquesta trobada al principi va costar una mica, però després va ser realment profitosa. D’una banda, vaig poder veure com, en grups petits i activitats molt acotades els infants són capaços de posar nom a emocions que sovint els costa expressar. Tot i que al principi els costava molt identificar coses que els fan enfadar, amb paciència i preguntes de situacions que jo he vivenciat a l’escola van començar a sortir exemples molt significatius de les seves veuetes. Va ser especialment important i oportú quan un nen va verbalitzar que li feia molta ràbia que li agafessin coses sense demanar permís. Aquest comentari va ser un punt d’inflexió: va generar empatia en altres companys, que ràpidament van intervenir dient “a mi tambíen me pasa”, i això va donar lloc a un petit diàleg espontani entre ells. Va ser un moment preciós, perquè no només van identificar l’emoció, sinó que van començar a reconèixer-la en els altres i a ser conscients dels seus actes i de les emocions que es desencadenen.

Un altre aprenentatge que me’m porto va ser la capacitat que tenen d’explicar-se a través del dibuix si t’estàs escoltant sense pressa. Tot i que alguns nens van tenir dificultats per dibuixar, finalment van saber plasmar al paper el què havien volgut transmetre parlant o fent gestos per descriure el que no sabien dibuixar.

• El format de dibuix és molt atractiu per aquesta edat i va afavorir la implicació i la transmissió de les emocions.

• Crec que no vaig escollir bé el moment de treure els infants de l’aula, ja que estaven jugant amb plastilina i això els va generar presses per tornar.

• Per un altre dia incorporar la reflexió “què puc fer quan m’enfado”, per començar a treballar la regulació.

PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Aquesta sessió va tenir un significat molt especial per a mi, tant pel moment, pel conte i pel grup. Treballar amb infants d’I4 implica portar les emocions o un moment on encara costa posar paraules clares i sovint es manifesten amb el cos, la veu i les mirades.  La seva classe està fent un projecte sobre volcans, i vaig creure que seria bónic treballar el conte Tinc un volcà i poder aixó captivar-los.

Els objectius d’aquesta sessió eren:

• Ajudar-los a identificar l’enuig.
• Introduir el concepte de control emocional i explicar unes eines senzilles per autoregular-se.

El fet que ja coneguessin paraules com “lava”, “erupció” o “cràter” em va permetre començar a treballar el sentit del conte amb molta més rapidesa. Quan vaig explicar la història de la protagonista, m’explicaven com el seu volcà explotava quan s’enfadaven, van fer gestos de complicitat, de reconeixement ja que gairebé tots feien igual. El L.D va dir “com quan jo crido perquè no em deixen pujar al tobogan”.

Després del conte, vam parlar de situacions que ens encenen el volcà i què podem fer per calmar-nos.

També vam fer una segona activitat breu en què els infants van representar amb el cos o la cara com es sentia l’Alba en diferents moments del conte. Aquest exercici va facilitar la comprensió emocional i va permetre detectar qui tenia més dificultat per identificar emocions pròpies i les alienes a ells.

A nivell psicopedagògic, crec que les metàfores visuals i els contes com a ponts emocionals són molt importants. Ainsworth ens parla de la importància d’un vincle per poder expressar-se; en aquest cas, el format reduït i fora de l’aula va crear aquest entorn de confiança i vem treballar aquest vincle també patern i matern de la protagonista amb els seus pares.

A nivell personal, em vaig sentir molt connectada i contenta del que anava succeint. Vaig sortir amb una sensació d’haver sembrat una llavor, petita però significativa i de poder trobar un espai de parla i de escolta sá i útil per a ells.

Hem plantejo programar una segona sessió on cada infant pogués dibuixar el seu propi volcà interior, identificar què l’encén i escriure o expressar maneres de “refredar-lo” crec que enfocada a un nivell superior com segón de primària.

PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Aquesta tercera trobada es va programar com a resposta immediata a una situació complicada que ja feia temps que es vivia a l’aula amb un alumne. A.M, un nen amb moltes dificultats per regular les seves emocions i relacionar-se assertivament amb el grup i a poc a poc aquesta situació s’anava enquistant.  El grup de classe havia començat a actuar en bloc, mostrant una actitud de rebuig que empitjorava la situació. La tutora va verbalitzar el malestar d’alguns alumnes, i jo mateixa havia observat dinàmiques preocupants d’exclusió i burla encoberta sota l’etiqueta de “broma”.

La sessió la vaig fer en format de cercle restauratiu, amb tot el grup assegut en rotllana. Vaig intentar establir un clima i  vam acordar normes clares de respecte i torn de paraula mitjançant amb un peluix. Vaig començar recordant el perquè d’aquest espai: no es tractava de jutjar, sinó d’entendre’ns i escoltar-nos.

Les intervencions  breus. Molts alumnes van compartir situacions en què s’havien sentit ferits per comentaris o actituds de A.M , que sovint es disfressaven de “bromes”, i tots interactuaven en bloc. Cap al final de la sessió van començar a aparèixer frases que indicaven una presa de consciència: “jo faig veure que ric, però no m’agrada”. Les intervencions del grup van donar pas per afí a A.M. Va ser difícil per a ell, però va voler parlar. Amb veu tremolosa va dir que se sentia sol, que no sabia com acostar-se, que volia jugar, però ningú li deixava i que no té amics.

Vaig haver de contenir A.M. en alguns moments per evitar que interrompés, però també vaig validar el seu dolor i el seu intent de comunicar. En futures sessions m’agradaria escriure compromisos individuals, perquè les paraules no quedin només a l’aire i les tinguin a les parets de la classe.

El model de convivència i les pràctiques restauratives no poden basar-se únicament en normes i sancions, si no s’han d’establir unes rutines on la comprensió i la construcció d’un llenguatge sa i respectuós sigui el nostre dia a dia.

Personalment, em vaig sentir molt exposada i petita, ja que moltes vegades no sabia com a guia el grup cap a l’objectiu.

 Millora detectada: Preparar una activitat final de compromís escrit amb tots els companys.

PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 5

Públic

Aquesta segona trobada del projecte NIU va ser una sessió molt significativa, ja que va partir d’una preocupació de la tutora i supervisió de la meva tutora. La vaig dur a terme de manera individual amb A.M., un infant de 4t de primària que, des de fa temps, mostra greus dificultats per relacionar-se amb el seu grup classe. A.M. actua constantment buscant la validació dels altres, però ho fa a través de conductes que generen rebuig (insults, crides, empentes).

L’activitat es va centrar en crear un espai d’escolta. Vam treballar amb targetes visuals d’emocions i imatges reals de situacions. A partir d’aquestes imatges, A.M. va començar a verbalitzar sentiments de tristesa, frustració i molta confusió amb els seus companys i els seus desitjos de tenir amics. Va reconèixer que “vol tenir amics, però no sap com fer-ho”. Vaig notar una gran dificultat per sostenir la mirada, una baixa autoestima encoberta per actituds defensives i un gran desconeixement dels límits. Tot i això, al final de la trobada va demanar-me de tornar-hi un altre dia a parlar amb mi.

També hi vaig veure reflectida la teoria de  l’autoconeixement i control emocional de Goleman: A.M. necessita eines concretes, però sobretot un entorn que li permeti fallar i tornar-ho a intentar sense ser exclòs, encara que en aquests moments el clima de la classe és molt tens…

Com a psicopedagoga en pràctiques, vaig sentir la complexitat del repte: ajudar el Álvaro a reescriure les seves estratègies socials i de percepció de la realitat.