Aquesta trobada en petit grup va tenir lloc a fora de l’aula amb els petits de I5, com a objectiu ajudar els infants a prendre consciència del que els agrada i del que els molesta, mitjançant l’expressió plàstica i verbal. Per fer-ho, vam dividir la sessió en dues parts: primer els vaig demanar que dibuixessin alguna cosa que els agrada molt i, després, alguna cosa que els fa enfadar o no els agrada gens. A partir dels dibuixos, vam generar converses per posar paraules a les emocions i començar a identificar situacions de benestar i malestar.
OBJECTIUS PLANTEJATS
-
Fomentar l’expressió emocional en els alumnes de I5.
-
Acompanyar en la identificació d’emocions bàsiques com l’alegria i la ràbia.
-
Promoure la conversa entre iguals.
-
Crear un espai segur per compartir vivències amb respecte.
REFLEXIONS
Aquesta trobada al principi va costar una mica, però després va ser realment profitosa. D’una banda, vaig poder veure com, en grups petits i activitats molt acotades els infants són capaços de posar nom a emocions que sovint els costa expressar. Tot i que al principi els costava molt identificar coses que els fan enfadar, amb paciència i preguntes de situacions que jo he vivenciat a l’escola van començar a sortir exemples molt significatius de les seves veuetes. Va ser especialment important i oportú quan un nen va verbalitzar que li feia molta ràbia que li agafessin coses sense demanar permís. Aquest comentari va ser un punt d’inflexió: va generar empatia en altres companys, que ràpidament van intervenir dient “a mi tambíen me pasa”, i això va donar lloc a un petit diàleg espontani entre ells. Va ser un moment preciós, perquè no només van identificar l’emoció, sinó que van començar a reconèixer-la en els altres i a ser conscients dels seus actes i de les emocions que es desencadenen.
Un altre aprenentatge que me’m porto va ser la capacitat que tenen d’explicar-se a través del dibuix si t’estàs escoltant sense pressa. Tot i que alguns nens van tenir dificultats per dibuixar, finalment van saber plasmar al paper el què havien volgut transmetre parlant o fent gestos per descriure el que no sabien dibuixar.
-
El format de dibuix és molt atractiu per aquesta edat i va afavorir la implicació i la transmissió de les emocions.
-
Crec que no vaig escollir bé el moment de treure els infants de l’aula, ja que estaven jugant amb plastilina i això els va generar presses per tornar.
-
Per un altre dia incorporar la reflexió “què puc fer quan m’enfado”, per començar a treballar la regulació.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.