Aquesta tercera trobada es va programar com a resposta immediata a una situació complicada que ja feia temps que es vivia a l’aula amb un alumne. A.M, un nen amb moltes dificultats per regular les seves emocions i relacionar-se assertivament amb el grup i a poc a poc aquesta situació s’anava enquistant. El grup de classe havia començat a actuar en bloc, mostrant una actitud de rebuig que empitjorava la situació. La tutora va verbalitzar el malestar d’alguns alumnes, i jo mateixa havia observat dinàmiques preocupants d’exclusió i burla encoberta sota l’etiqueta de “broma”.
La sessió la vaig fer en format de cercle restauratiu, amb tot el grup assegut en rotllana. Vaig intentar establir un clima i vam acordar normes clares de respecte i torn de paraula mitjançant amb un peluix. Vaig començar recordant el perquè d’aquest espai: no es tractava de jutjar, sinó d’entendre’ns i escoltar-nos.
Les intervencions breus. Molts alumnes van compartir situacions en què s’havien sentit ferits per comentaris o actituds de A.M , que sovint es disfressaven de “bromes”, i tots interactuaven en bloc. Cap al final de la sessió van començar a aparèixer frases que indicaven una presa de consciència: “jo faig veure que ric, però no m’agrada”. Les intervencions del grup van donar pas per afí a A.M. Va ser difícil per a ell, però va voler parlar. Amb veu tremolosa va dir que se sentia sol, que no sabia com acostar-se, que volia jugar, però ningú li deixava i que no té amics.
Vaig haver de contenir A.M. en alguns moments per evitar que interrompés, però també vaig validar el seu dolor i el seu intent de comunicar. En futures sessions m’agradaria escriure compromisos individuals, perquè les paraules no quedin només a l’aire i les tinguin a les parets de la classe.
El model de convivència i les pràctiques restauratives no poden basar-se únicament en normes i sancions, si no s’han d’establir unes rutines on la comprensió i la construcció d’un llenguatge sa i respectuós sigui el nostre dia a dia.
Personalment, em vaig sentir molt exposada i petita, ja que moltes vegades no sabia com a guia el grup cap a l’objectiu.
Millora detectada: Preparar una activitat final de compromís escrit amb tots els companys.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.