Aquesta segona trobada del projecte NIU va ser una sessió molt significativa, ja que va partir d’una preocupació de la tutora i supervisió de la meva tutora. La vaig dur a terme de manera individual amb A.M., un infant de 4t de primària que, des de fa temps, mostra greus dificultats per relacionar-se amb el seu grup classe. A.M. actua constantment buscant la validació dels altres, però ho fa a través de conductes que generen rebuig (insults, crides, empentes).
L’activitat es va centrar en crear un espai d’escolta. Vam treballar amb targetes visuals d’emocions i imatges reals de situacions. A partir d’aquestes imatges, A.M. va començar a verbalitzar sentiments de tristesa, frustració i molta confusió amb els seus companys i els seus desitjos de tenir amics. Va reconèixer que “vol tenir amics, però no sap com fer-ho”. Vaig notar una gran dificultat per sostenir la mirada, una baixa autoestima encoberta per actituds defensives i un gran desconeixement dels límits. Tot i això, al final de la trobada va demanar-me de tornar-hi un altre dia a parlar amb mi.
També hi vaig veure reflectida la teoria de l’autoconeixement i control emocional de Goleman: A.M. necessita eines concretes, però sobretot un entorn que li permeti fallar i tornar-ho a intentar sense ser exclòs, encara que en aquests moments el clima de la classe és molt tens…
Com a psicopedagoga en pràctiques, vaig sentir la complexitat del repte: ajudar el Álvaro a reescriure les seves estratègies socials i de percepció de la realitat.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.